Etiquetas

, , , ,

Molt bones ¡¡

Desprès d’uns dies d’absència i gaire be recent aterrats, avui us porto la primera part del documental fotogràfic que recull la nostra “aventura” per les terres d’Orient …

L’Objectiu final d’aquest viatge i a la vegada aventura, consistia en arribar al desert “Erg Chebbi de Merzouga” adentrar-nos dins del mateix per aconseguir arribar al seu campament (amb Jaimas) i poder dormir i retratar un del cels considerat mes bonics del Mon.

Per aixo en aquesta primera part us porto el resum del dos primers dies que els vam passar a la ciutat de Marrakech. La ciutat on vam aterrar i jo diria que la que ens va impactar mes de tot el viatge.

Nomes arribar ens vam dirigir a un “Riad” (es una casa tradicional Marroquí, el que vindria a ser una pensió) en ple centre, concretament a 60 metres de la famosa plaça “Jamaa El Fna”, amb la idea de conviure a una de les seves cases tradicionals i també viure el caliu de la ciutat, dels seus habitants i així evita les zones que la pròpia ciutat te preparades pels turistes com Hotels, Resorts, McDonals, etc … I sincerament aquesta iniciativa va ser un encert. Vam dormir i menjar molt be, l’únic problema era el idioma però amb el Francès de la meva dona i el meu “angles nivell primària” ens vam desfer força be.

No se m’oblidara mai el camí amb “taxi” del aeroport fins a la plaça “Jamma el Fna”, el trafic es increïble, ciclomotors amb quatre persones a sobre …, cotxes amb fins i tot vuit persones, sense semàfors …, CAOS ¡¡¡ … però el mes increïble es que gaire be no hi ha accidents ¡¡¡

Una vegada allotjats, ens vam anar ha fer un tomb pel centre de la ciutat. Marrakech es en diferencia la ciutat mes turística de Marroc, i la seva plaça Jamma el Fna i els seus “Zocos” l’epicentre de la mateixa. Tot el dia esta plena, però es a partir de les 20’00h aprox quant aconsegueix la seva màxima ebullició. Es veu gent de tot el mon, tothom circula per la mateixa plaça de grans dimensions engatada pels seus “sons i danses tribals”, les seves llums, i els seus vapors, i ells … ells t’estan esperant per abordar-te magistralment amb el seu art innat. (aviso que fins que t’acostumes …, aquesta persecució insaciable que tenen cap el turista en força molesta)

Us deixo un recull fotogràfic d’aquest dos primers dies …, recull que va ser molt difícil de replegar perquè no els hi agraden gens les camaras i molt menys si al darrera hi ha un estranger …  Gaire casi totes les fotografies estan fetes d’amagat …, menys les panoràmiques.

Esper us agradin …, i el proper dia seguim amb la segona part “Creuant el Alto Atlas”